Estudi

Preparant la propera exposició a Esplugues de Llobregat que tindrà lloc al voltant del mes de març al Casal de Cul-tura Robert Brillas.

les meves pintures

Quins pebrots!

Armand Albertí, 2011. (55x65).

Oli sobre tela.

Parets Blanques

Armand Albertí, 2010-2011. (60x60).

Oli sobre tela.

Metropolitan

Armand Albertí, 2011. (30x90).

Oli sobre tela.

Roques

Armand Albertí, 2011. (80x100).

Oli sobre tela.

Mir

Mir era artista de l’aire lliure, necessitava la llum del sol per veure els colors que ningú més era capaç de veure. Les sessions a l’aire lliure dels impressionistes acabaven als seus estudis; Joaquim Mir, si li canviava la llum, deixava l’obra inacabada. Però ell no pintava la llum com ho feia Sorolla; ell pintava l’esclat de color que la llum li provocava. Ell pintava els colors ,“no veus aquells grocs?”, preguntava. I aquells grocs no hi eren, a la muntanya. Eren als seus ulls. Eren, també, a les seves teles. Tenia el poder altíssim de la invenció.

“Jo no busco transcendències de cap classe. Només vull que les meves obres alegrin el cor  i inundin de llum els ulls i l’ànima”.

Mai no va viatjar a París, ni va tenir cap contacte directe amb les obres de l’Impressionisme francès . Malgrat tot, se’l va incloure en el paquet dels “impressionistes catalans”, la qual cosa era parlar d’un grau inferior, d’una mena de manierisme de l’Impressionisme, local, retardat cronològicament, perifèric respecte al nucli parisenc.

Era l’antiflorenti per excel·lència, no donava importància al disegno, a la forma, a l’equilibri. El color ho era tot, la llum ho era tot.

Per què Mir?

Per l’esclat cromàtic, per l’anhel de pintar la llum, per estructurar l’obra a partir del color i no de la forma, perquè admirava a Claude Monet, per la seva “simfonia” de tons grisos, però no són grisos, són blavosos, verdosos,morats... són les ombres sense el negre, per l’efecte mosaic de la seva pinzellada, perquè és va mantenir fidel a la figura del pintor a l’aire lliure.

“El negre no existeix, les ombres són morades”



Primavera. Montserrat.

Joaquim Mir.

Adaptació Armand Albertí, 2007, (90x90).

Oli sobre tela

Morandi

“Allò que més m’interessa és expressar allò que hi ha a la Natura, o sigui, en el món visible. Comunicar les imatges i els sentiments que el món visible produeix en nosaltres. Per a mi, res és abstracte; A més, crec que no hi ha res més surreal i res més abstracte que la Realitat. Res pot ser més abstracte, més irreal, que el que veiem realment. Tot el que podem veure del món objectiu mai existeix realment com ho veiem”.

 Giorgio Morandi

Per què Morandi?

No hi ha colors forts, ni sensacions desbocades, tot és gris, com neutral. A les seves enigmàtiques pintures, el objectes de cuina estan alliberats de tota funció pràctica i funcional, agrupats sense perspectiva, amb colors apagats i pinzellades molt visibles.

Per la delicadesa i l’austeritat de la seva pinzellada, perquè les seves pintures semblen existir en un món aliè al temps, lluminós i ple de vida misteriosa.

Perquè les seves pintures, en aparença insignificants, t’atrapen, i aguditzen la nostra sensibilitat per a les subtileses.

I perquè la seva pintura desafia qualsevol intent de catalogar-la.



Natura Morta

Giorgio Morandi, 1957.

Adaptació Armand Albertí, 2008(65x54)

Oli sobre tela.

Picasso

Picasso:

“Pues  sí, he imitado a todo el mundo! Excepto a mí mismo.

“Una cosa es ver, otra cosa es pintar”

“Los verdaderos cuadros, si se les acerca un espejo deberían cubrirse de vaho, de aliento vivo, porque respiran”

Picasso va romandre constantment lligat al Tema i, per tant al figuratiu. La pintura sempre va ser per a ell figuració i transfiguració; i per a mi Picasso és una Font inesgotable de creativitat.

Natura morta amb gerro i pomes.

Pablo Ruiz Picasso,1919.

Adaptació Armand Albertí, 2009 (65 x54)

Oli sobre tela.

alguns dels quadres exposats

Ermita de Sant Joan. Vilanova.

Joaquim Mir.

Adaptació Armand Albertí, 2005. (27x22)

Oli sobre tela.



Balcó amb vistes

Armand Albertí, 1999. (33x24).

Oli sobre tela.

Inauguració 9 de Setembre

Moltes gràcies per la vostra assistència i donar-me suport en aquest dia tan especial.

Presentació

El pintor no és qui fa visible allò invisible.

El pintor és qui torna visible allò que ja és visible i tothom mira i ningú pot o ningú sap o ningú vol veure.Més aviat ningú vol veure...Tots els ulls miren, pocs observen, molt pocs hi veuen...

L'Art és una cosa inútil, però els homes no podem viure sense coses inútils;L'Art ensenya a mirar amb ulls més atents el món que ens rodeja.